L'espasa i l'escut
Vols cridar i infectes les paraules més boniques que ningú haja pogut dir en cap discurs.
Creus tenir tots els extrems lligats als dits, que aquells poemes assassins no et faran dubtar mai.
I no és així, quan ve la nit.
Busques treva entre el cervell i el cor, no veus manera de posar d'acord l'instint amb la raó.
No hi ha llit que et convença d'anar a dormir, desconnectar fins al matí sembla tan avorrit.
I ve la nit. Queda't amb mi.
Glop de vi i recordes moments exquisits, no has pogut ser mai tan feliç però has de tirar endavant.
Substituint l'amor per drogues, grans amics, música i altres vicis que no semblen tan nocius.
Queda't amb mi. Trau-te el vestit.
Després de confondre l'espasa i l'escut, creient defensar-me potser t’he ferit a tu.
Sembla poc romàntic però em recorden a tu les nits de xaranga, Xàbia amb el sol, cervesa i vermut.
Vull cridar i infecte les paraules més boniques que ningú haja pogut dir a cap discurs.
Crec tenir tots els extrems lligats als dits, que aquells poemes assassins no em faran dubtar mai.
I ve la nit…
Després de confondre l'espasa i l'escut, creient defensar-me t’he ferit a tu.
Voldria reanimar-te i que anàrem tots junts lluny d'altres mirades que no han pogut
traurem el somriure els dies més durs. Com ho fas bonica? Revela'm el truc;
i alcem les copes que em sembla oportú brindar i dir unes frases a la nostra salut.
Si vols, pots trobar-me als llocs on t'he perdut.
Busca'm a les platges, als bars i als teus ulls, si encara sóc als teus ulls.
Sé que no sóc fàcil, que sembre un fràgil futur.
Vull ser per als teus néts l'avi que tot ho ha pogut per estar amb tu.
Vols cridar i infectes les paraules més boniques que ningú haja pogut dir a cap discurs.