Cop d'estat
que escolti la veu del vent
quan m’inspira amb noves passes
fujo avui d’aquest present.
És prou fàcil no adonar-se
de la inèrcia amb què vivim
res neix creat, tot pot ser nostre
massa gent que no sentim.
Fem l’amor amb les paraules
dibuixem mons innocents
on la ràbia
no alimenti ja més ments.
Un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor
I un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor.
Ja estic farta d’escoltar
com i a qui he d’estimar
Moren i moren cors humans
i quina fúria en imposar!
No vull més lliçons
«per l’experiència que jo et dic»
deixa’m viure, equivocar-me
és així com jo t’escric.
Desconstruïm un món de normes
pensades perquè morim
Sexe lliure entre nosaltres
l’amor no és cap crim.
Un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor
I un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor.
L’amor no és cap propietat
que t’entri ja per sempre al cap
prou gelosia, patiment
allibera la teva ment.
Hi ha tantes coses que et vull dir
i n’hi ha tantes per esborrar
desaprenem per poder
avançar.
I és la vida la que em parla
res d’això jo m’he inventat
és la veu de l’altra
que em diu que no és massa tard.
Un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor
I un cop d’estat, poblat, alat
fem la revolta de l’amor, sanem el cor.