El bon navegant
Em tinc per un bon sastre, petits draps elegants.
Quant forta és la tempesta, la llum del far enllà.
Em guia sense pressa, com gran és l’oceà.
Tot el què em porta fins a tu.
Tot el què em guia ben segur.
Tot el què puc tocar amb un dit.
Només son quatre estels de nit
Jo sé que bé navego tant fort com sigui el vent fred.
Tot I sabent quan falsos els déus son, reso bé.
I tan li fa si un dia tems perdre l’emoció.
Si ets dins la badia, la meva protecció.
Tot el què em porta fins a tu.
Tot el què em guia ben segur.
Tot el què puc tocar amb un dit.
Només son quatre estels de nit
(No guardaré la roba, t’asseguro però que seguiré nedant…)