La Jonquera
I que el passe et surti bé quan siguis a la frontera i la poli et donin l'alto, tu fred com una nevera.
Al control et miren fixe i tu tranquil com el gel, amb 2000 kgs. de fitxes i no se't nota ni un pèl.
Els gossos miren i ensumen i no s'enteren de res, ets el més professional dels que va per l'AP-7.
De Ceuta a Holanda passant per França conduint de nit quan els malos descansen.
Ruïna o glòria a la balança, l'última bala per matar l'esperança.
Un rosari al retrovisor i reso al Déu nostre senyor aviam si dona benedicció i, si no, amb 2 collons, tant sí com no.
I arribes al punt, pum, t'ho baixen tot junt.
Els euros estan good i tornes per on has vingut, manta i carretera els kilòmetres al darrere i truques a casa per dir que ja has passat La Jonquera.
I amb Montserrat enfront, i amb el Paradise darrere la caixa del camió buida i un bon fajo a la cartera.
I ja tornant cap a casa on la família t'espera dius que ja no ho faràs més, però pensant en la propera.
Autor(es): E. Roca, J. Tarradellas, C. Closa, L.Lopez