Quan la tarda
Quan la tarda de festa ja mor
vora el fanal de la nit,
dir voldria llavors el meu cor
tot allò que no t'ha dit.
Quan la tarda s'acaba i ja ve
l'hora del nostre comiat,
caminant de bracet pel carrer,
pensant que el temps ha volat.
A poc, a poc, no corris, si et plau,
la pressa, a l'amor, no li escau.
No et faci res que ens miri la gent:
és l'hora dolça i la fosca avinent.
Quan a casa tothom va tornant,
ja sent l'enyor del avui:
deixa'm ara en aquest breu instant,
dir-te tot el que jo vull.
Deixa'm ara,
en aquest breu instant,
deixa'm que et digui
deixa'm que et digui
el que vull.
Autor(es): Adaptació de la lletra al català de Ramon Folch i Camarasa,