La del sulfur (o la del l'Apocalipsi)

EnZel


No sento la pluja que cura la pell rebo el sol filtrat i no fa prou llum bec aigua aturada, no se’n va la set menjo el que torturo, la por va per dins
Penso en negre, en gris i poc en blau cel busco els teus ulls i reconec els meus dormo massa sol, somio moltes pells marxo del camí perquè sé el destí
Marxo del camí perquè sé el destí quina olor a sulfur
Conscient del combat des de fa vint anys
jo no vull la guerra però em sé soldat
arribo amb espasa, arribo amb un pla
al bàndol correcte, sé que guanyarem
Lluito a diari no oblido qui sóc
només la ferida em farà parar
em trec la cuirassa per entrar dins teu i somiar-te en la llengua dels ocells
Marxo del camí perquè sé el destí quina olor a sulfur
Si portem espasa és per dir-te coses a l’oïda
cantar cançons d’amor al color que et vesteix
per ballar-te al llit i a taula, i fer-te soldat per Agartha
la meva guerra ets tu
Marxo del camí perquè sé el destí quina olor a sulfur