La cultura del jo
jo, jo, la cultura del jo
no cal dir cultura doncs és més una basura que ja no entén de mesura, posa el cap que te’l rasura, no
s’atura
i pareix que mos la sua, ens pensem que pa triomfar ens fa falta fer la pua, però no,
que això sols crea rencor, ens venen en la vida, guanyador o perdedor, jo parle d’un món millor, de
germanor, de creure que som un i anar a per l’opressor
Encerrada en mi casa no quiero salir
detrás de la pantalla se está muy (muy) bien
veo videos en YouTube solo de mí
y si tengo hambre llamo al Just Eat
Arriba el cataclisme, reina l’individualisme,
governa el cinisme, passen escenes de xiste
un cadáver ronda mort al metro de Nova York
pensem que ací va millor, però ja no dista molt
competitivitat és el cancer d’aquest món,
més pendents de l’iPhone que d’on són
la idea de felicitat que venen cau com un plom
vull volar en companyia, lliure com un colom,
però no,, cada vegada més control, ja no mire,
desconfie de qualsevol,
em sent superior, no sóc altre treballador, per això no em queixe si les lleis van a pitjor.
Arregla’t els morros, arregla’t el monyo, cara d’alegria per a la fotografia, després que sone el click ens
revela el que es sabia que et creus ric però eres pobre i els likes no fan companyia.
Fotos en el facebook, la cultura de jo
Fotos en el instagram, la cultura del jo
Fotos en el pinterest, tira del jo
jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo
Encerrada en mi casa no quiero salir
detrás de la pantalla se está muy (muy) bien
veo videos en YouTube solo de mí
y si tengo hambre llamo al Just Eat