Vera Lynn
I caure en el seu pou
Em van donar set o vuit sentits
I els ullals d’un llop
Anirem a córrer aquesta nit
No puc ensenyar-te com sóc jo per dins
Creuarem les portes de l’infern
Deixarem enrere els mals de cap
Està la gent acostumada a tot
També a la por i al dolor
La melodia antiga que porta el vent
No sé on ni quan ens tornarem a veure
Cantava Vera Lynn
I algú malalt d’amor
Amb la lluna vestida de dol
Sense espurna de glòria i gens de revolució
Entre milers de crits absurds
I damunt dels fusells
Hi ha equilibristes convençuts
Apagats com ho està Saturn
Hi ha dones que venen miratges
Dorm un volcà, les onades de flames
La vergonya també és un paisatge
Cantava Vera Lynn
I algú malalt d’amor
Amb la lluna vestida de dol
Sense espurna de glòria i gens de revolució
Que sense sentiments hi ha homes que es troben molt millor
Van caure al riu on s’esborra la memòria
No tenen cares no tenen noms
Però el bumerang mai va tornar
I resseguint caminet de diamants
Són les llàgrimes dels meus soldats
Ei temps tu tampoc saps el teu final
Segueixes els meus passos
Tinc els desitjos amagats
Tinc els peus bruts de fang
Que sense sentiments hi ha homes que es troben molt millor
Van caure al riu on s’esborra la memòria
No tenen cares no tenen noms