T'estic esperant
adormida té l'esperança.
Adormit està el vostre poble,
on està la dolça enyorança?
Les teves mans de porcellana
dibuixen una trista rialla.
Els teus peus gelats corren sense parar
t'estava esperant.
Poc a poc els déus aniran caient
a cops de pedres, per propi pes.
El gran cel per fi ja s'ha obert
i darrera no hi queda res.
Els dies més foscos ja han arribat
mai més ens podran agafar
Els teus peus gelats corren sense parar
t'estava esperant.
Tot allò que tu ets, tot allò que estimem, tot allò que tu creus, del lloc on véns, del lloc on ets.
Alguns parlen de revolució
només per canviar el món de color.
Hi ha un déu que es deixa tocar
i el tens amagat dins el teu mirall.
Els dies més foscos ja han arribat
mai més ens podran agafar.
Els teus peus gelats corren sense parar
t'estava esperant.
Tot allò que tu ets, tot allò que estimem, tot allò que tu creus, del lloc on véns, del lloc on ets.
Autor(es): Quim Benavent