A la corda fluixa
D’esquenes camina diferent l’home de sabates grans
Corren estius empaitats
A la corda fluixa l’equilibrista porta un nou món al cap
Quan algú de vatres perdi la por
No caldrà demanar perdó
L’acròbata i el noi que menja foc
Vestit de seda l’home bala
El dimoni surt del pou
És la doctrina de l’honor
A la boca del canó
La ballarina de pell blanca dins d’un remolí
Mirada grisa, mans roges i pits petits
L’home de goma passeja damunt dues mans
I s’ho miren l’il·lusionista, l’escapista i el mag
Quan algú de vatres perdi la por
No caldrà demanar perdó
L’acròbata i el noi que menja foc
Vestit de seda l’home bala
El dimoni surt del pou
És la doctrina de l’honor
A la boca del canó
Viuen tots al circ de la veritat
On tot és el que sembla, ganivets afilats
Ho hauries de dir i cridar als quatre vents
Desendreçat el cap i el desig disfressat
Quan algú de valtres perdi la por
No caldrà demanar perdó
L’acròbata i el noi que menja foc
Vestit de seda l’home bala
El dimoni surt del pou
És la doctrina de l’honor
A la boca del canó
Viuen tots al circ de la veritat
On tot és el que sembla, ganivets afilats
Ho hauries de dir i cridar als quatre vents
Amb una lenta i quieta pressa, dempeus, al Mur d’Occident
Els elefants van trepitjar a un parell de domadors covards
Per l’espantaocells de boca pintada sempre és massa tard
Mentre tots mirem com surt disparat l’home bala desitjant
Que sigui ràpid i molt alt