Jota de la Serra
tenen la panxa pelà
de traure l'aigua del pou
i pegar tanta panxà.
A la mar que te'n vages
no em dones pena;
dixa'm farina i oli,
diners i llenya. (mare)
Més t'estime ser pastor,
i anar per ixes montanyes,
que no segador d'arròs,
que em piquen les cutimanyes.
Arrima't cap a mi
que el llençol és estret,
que no em diga ta mare
que per mi has patit fred.
Marieta, filla meua,
no jugues en la farina,
que totes es casaran
i tu el quedaràs fadrina.
Cap ací, cap allà
marxa Felícia,
espolsant-se les puces
a la pallissa. (mare)
Xiqueta, si te'n vols vindre
a l'olivar de m'agüelo,
a dos quinzets la barcella
d'olivetes del cuquello.
Arromanga't, Marieta,
més amunt del melic
i voràs quina tecla
tocarem esta nit.
Autor(es): Cançó tradicional de Moixent