Miracle i pols
retrem homenatge als anhels tatuats a foc,
marcats a la pell i per sota,
on es refugien les penes del dolor.
Cada persona és un món,
complex i distant, vulnerable i misteriós,
custòdia virtuts i un valuós tresor,
ofrena que espera sortir a la llum.
Per què ens fa por viure sols?
Por a viure sols.
Resulta esgotador
l’afany de conquestes exteriors,
si ho tenim tot al nostre abast,
el miracle de la vida, quins éssers afortunats.
Per què ens fa por viure sols?
Por a viure sols... amb tothom.
Saben com distreure al feliç esclau,
costa adonar-nos del que anem acumulant,
si quedarem reduïts a pols.
Per què ens fa por viure sols?
Por a viure sols.
Per què ens fa por viure sols?
Por...
Per què ens fa por viure sols?
Si només som pols, miracle i pols... com tothom.