Fang i sorra
els últims capítols de la meva història,
separat del tot, tan lluny de mi.
He tancat els cercles i he donat el primer pas
a un viatge en espiral,
fins al nucli del fons, que em torna d’on sóc.
Fang i sorra.
Podries dir-me la veritat,
com volies que t’ho digués
si mai m’escoltes, absort i dispers en el teu propi engany.
No hi ha culpables, ningú és culpable,
abans ho feia.
Incendi latent, afloren cèl·lules noves
i es va fonent...
Qui era abans, es dissol entre el fum blanc,
com era abans.
M’ofegava l’alè aliè,
cavalcava rere un rellotge desbocat,
en letàrgic estat,
lamentant-me de tots els trens que he deixat escapar.
Parlen de nosaltres,
mentre passen de llarg núvols de tempesta,
ja no m’afecta,
m’entrego als altres i dono les gràcies.