Tot torna
La distància em dóna calma, visió ampla,
perspectiva i claredat.
Arrenca’m de les entranyes el que sento,
tot batec pur i sincer
Que són les vides que hem viscut,
les llunes que hem passat,
pell a pell, com eteris sense cos.
Allò que va ser, fruit casual, fortuït,
tan sols un signe evident,
això ja estava escrit, que havia de ser així,
guarda’m el secret.
Que són les vides que hem viscut,
les llunes que hem passat,
pell a pell, no espero, no espero res de ningú,
res és en va, tot té un per què.
Tot torna, tot torna,
pujo a lloms d’aquest món amb les ales del vent,
ales del vent.
Tot torna, tot torna...