Les llengües mortes
Perquè si et busco no saps mentir
allunyarem els testimonis
i farem bombes d'estramoni
Des de que em peixo, No se el que em faig
Des de que em curo, No em se abraçar
Des de que caic en el teu somni
Que se que sóc parany i fràgil
I jo t’entenc, i tu m’entens
però no parlen igual
I se que em deixo trepitjar
i se que em deixo destronar
però forma part d'aquesta estrofa
i jo ho accepto sense moure'm
I és el destí que ens vol així
Però desconeix som què som felins
i que als 80 tu eres punky
llepam la punta del bigoti
I jo t'entenc, i tu m'entens
Però no parlem igual x2
Dóna'm les claus del coll
On hem viscut
On t’he pintat
i fotem fora.
Autor(es): Albert Palomar