Vetlatori de tavernes
ple de clavells i d'assutzenes,
de roses i de gesmils,
que em llevaven dols i penes.
Cada dia matinet,
quan el sol d'orient eixia,
saludava al bon matí,
amb el cor ple d'alegria.
Ara només puc plorar,
llàgrimes de melangia,
un mal vent se m'emportà,
el clavell que més volia.
No hi ha consol per a mi,
però una cosa us diria:
gràcies amigues i amics,
per la vostra companyia.
Autor(es): Toni Mestre, Cançó popular