Caminant
et marquen més els fets que et passen,
no tot aquelles petjades,
que la vida se'ns escapa per moments,
que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Camino pel carrer, amb el cap mig acotat
i estic cansat, muntanyes de problemes
que em provoquen ansietats i dilemes interns,
on em qüestiono si sóc bo o dolent amb els meus propis béns.
Segueixo caminant, pensant, narrant mig ofegat,
centrant-me amb les petjades que mil marques m’han deixat,
cicatrius i dolors irreversibles,
no jutgis mai al que t’ajuda, jutja si són invisibles.
Molts tenen careta i no es sostén pas per cap goma,
sóc dels que fort abraça i dels que mai, mai abandona.
Sóc un intrèpid, místic, ser humà dins d’aquest món
i si em fumo dos calades m’evadeixo de tothom.
Una marioneta en un teatre de titelles
o una obra mal pintada sense tinta ja ni marxa enrere,
un únic objectiu: poder narrar tot el que em passa,
visc amb els peus a terra i veig com la ment se’m desplaça.
Sóc conseqüent, sabent sempre com actuo,
els ulls ben vermellets diuen que sempre m’anul·lo,
i em paren i em pregunten: quan deixaràs de fumar?
Doncs no culpis a la planta si ella és el meu benestar!
Caminant m’he adonat que a vegades,
et marquen més els fets que et passen,
no tot aquelles petjades,
que la vida se’ns escapa per moments,
que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Faig caure els daus damunt la tauleta de nit,
recordant la teva cara i recorrent el teu somriure.
Massa cops al dia en els que em sento defallit
i massa, massa ganes de poder aprendre ja a viure!
Viure, vendre, prendre i beure,
birra i fum, el nostre deure,
rap i reggae, vine a veure’ns,
Bredda són la meva penya,
posa ritme a la vida, una marxeta endavant,
siguin somnis, siguin metes, lluita perquè arribaran!
Caminant m’he adonat que a vegades,
et marquen més els fets que et passen,
no tot aquelles petjades,
que la vida se’ns escapa per moments,
que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)