Tota sola
Ratxes de vent fent remolins.
Estrany patir que me fa por
Sa solitud i sa foscor.
Per entre camins que deixen cops
He après a ser s’airet suau que acaricia.
Darrera mi sa lluna surt
I me regala tot es seu besllum.
Però es carrers, plenament buits
Van despertant en mi aquests embulls.
Per entre camins que deixen cops
He après a ser s’airet suau que acaricia.
Encara tota sola em sent
Ai! Què serà de mi!
Enduu-te'n lluna aquest no res
Que ningú calma més que tu
Apodera’t de tot, des meu cos nu
Guia’m enfora, lleva’m aquest fred.
Autor(es): Marta Elka