No puc deixar-te de mirar
D’aquesta pujada plena de flors enramellada.
Flor de reg que espera per florir de tal manera
Que vesteix sa marjada que no puc deixar de mirar.
No puc deixar-te de mirar.
T’has tornat estiu i es teu cel d’un blau intens
Sa serena escriu es teu nom ben clar i llibert.
La mar cristal·lina i sa seva pell saladina
Un corb marí, una gavina, que no puc deixar de mirar.
No puc deixar-te de mirar.
D’ocre i groc els arbres s’han mudat,
Sa tardor ens inunda d’estornells,
A poc a poc s’hivern ens despertarà
Amb gotetes de pluja gelada.
Autor(es): Marta Elka