Sota la teva pell
Fes el farcell, que marxem cap a casa.
Tots aquests cingles són part de tu.
Pren el bastó, que el camí fa pujada
i les pedres s’esmolen a bosc.
Per xerrar amb tu calen poques paraules.
Quatre senyals que sabem tu i jo.
Ens trobarem sota l’era de casa
i riurem tot buidant un porró.
Sota la teva pell,
rere dels teus ulls blaus,
brollen els rius d’aquestes valls,
vessen la teva sang.
Dins el teu cos menut,
entre les teves mans,
duus les arrels d’aquesta terra
que tant has enyorat.
Un xic aquí per si vénen maldades,
i un xic allà per estar tranquils.
Si en vénen molts, fugirem a la bauma,
ja sento els cavalls des d’aquí.
Sota la teva pell,
rere dels teus ulls blaus,
brollen els rius d’aquestes valls,
vessen la teva sang.
Dins el teu cos menut,
entre les teves mans,
duus les arrels d’aquesta terra
que tant has enyorat.