Et miro de prop
Vindré de matí,
quan ja no m’esperis,
i amb cura entraré dins el llit.
Em moc sigil·lós,
respiro en silenci,
que res no destorbi el teu son.
I et miro de prop,
i et veig tan perfecta,
que amb tanta bellesa
no hi ha qui s’adormi.
I et veig però no em veus.
És fosc i t’espio.
I els ulls se’t belluguen
per dins les parpelles.
Què et ronda pel cap?
Quins són els teus somnis?
Que jo vetllaré
perquè els bons es compleixin.
I et miro de prop,
i et veig tan perfecta,
que amb tanta bellesa
no hi ha qui s’adormi.
Vindré de matí,
quan ja no m’esperis
i amb cura entraré dins el llit.