Ànimes
No et sabria dir,
portem ja tant de temps sense parlar.
Estàs tan diferent,
ja no conec qui tinc al meu davant.
Pedres rodolant
pels vessants contraris d’una vall.
Dues direccions
que en algun moment es trobaran.
Som ànimes
exactament igual de contrariades,
amb els mateixos dubtes i batalles,
absurdes i brillants al mateix temps.
Les llàgrimes
que avui et regalimen per la cara,
aquestes que ara et semblen tan amargues,
seran l’aigua que encengui el teu jardí
de colors i perfums,
papallones i cuques de llum
i el racó on s’endreça l’hivern
esperant que torni el fred.
Sento tanta gent,
però fa temps que ja no veig ningú.
Sembles tan a prop
quan en realitat estem tan lluny.
Vaig darrere teu,
però t'em fas petita a poc a poc.
Torno a casa meu
i el temps hi ha dibuixat un altre lloc.
Som ànimes
exactament igual de contrariades,
amb els mateixos dubtes i batalles,
absurdes i brillants al mateix temps.
Les llàgrimes
que avui et regalimen per la cara,
aquestes que ara et semblen tan amargues,
seran l’aigua que encengui el teu jardí
de colors i perfums,
papallones i cuques de llum
i el racó on s’endreça l’hivern
esperant que torni el fred.
No et sabria dir.