Caus
La llum s’ha fos en la obscuritat, on vas?
Caminant sol per la ciutat, els bars ja han tancat i encara vagant
No saps on anar! Té sentit quan no saps estimar
I l’únic que saps dir és tot més igual.
I caus, i vas caient i tornes a caure quan no pots més. I caus, caus i vas caient
Les cartes has jugat, apostant tot el que tenies
La vida val la pena si estàs amb qui estimes
Mala estrella, ningú sap qui ets quan estàs a baix
I caus, i vas caient i tornes a caure quan no pots més. I caus, caus i vas caient
I caus, i vas caient i tornes a caure quan no pots més. I caus, caus i vas caient
No saps on anar! Té sentit quan no saps estimar
I l’únic que saps dir és tot més igual.
I caus, i vas caient i tornes a caure quan no pots més. I caus, caus i vas caient
I caus, i vas caient i tornes a caure quan no pots més. I caus, caus i vas caient
Autor(es): Fèlix Breton