Lluna blava
Un cop cada lluna blava
Asseguda en una roca de marfil
Donant constància que no has estat enlloc
Preguntant-li al teu silenci
Si ha vist l’ombra que estàs buscant
És inútil escapar d’aquest soroll
Sempre el sentiràs a qualsevol lloc
Vas abandonar el que sempre havies estimat
Oferint-li a la mort un regal apreciat
Un cop cada lluna blava
Asseguda en una roca de marfil
Suplicant-li a la mort
Que et doni aquella vida que vas perdre un cop
Un cop cada lluna blava
Asseguda en una roca de marfil
Suplicant-li a la mort
Que et torni aquella vida que tenies al teu cantó
Presumies de tot, orgullosa de tu
Sempre apostaves la teva vida
Suposo que ara supliques cada dia
Comences, t’aixeques, fas el primer pas
Comences, t’aixeques, fas el primer pas
Comences, t’aixeques, fas el primer pas
Comences, t’aixeques, fas el primer pas
Un cop cada lluna blava
Asseguda en una roca de marfil
Suplicant-li a la mort
Que et doni aquella vida que vas perdre un cop
Un cop cada lluna blava
Asseguda en una roca de marfil
Suplicant-li a la mort
Que et torni aquella vida que tenies al teu cantó
Un cop cada lluna blava
Sento els teus gemecs de lluny
Un cop cada lluna blava
Et veig mirant l’esplanada
Un cop cada lluna blava
Sento els teus gemecs de lluny
Autor(es): Fèlix Breton