Sospir en tempesta
Si no somrius el que has pintat d'etern gris?
Sense llum les ombres no sobreviuen
I si en penombra forges llum descriuràs camins
I amb quant d’anhel pots gaudir l'esperança?
Si una espera no es gaudeix no et porta al desig
Saps que sense fe, no construïm l'atalaia
Per escalar el seu cim i contemplar el paradís
I pintant amb l'etern els buits de l'oblit
Forjarem l'abraç entre el valor i el neguit
Trenquem cadenes
Alcem les veles
I sols posem rumb al mar
A sotavent, a torn de braç
Pel reflex dels estels d'argent
Lluny queda el far
Seguint tan sols destells d'antany
El sospir en la tempesta
No sospiris el neguit en tempestes
Si dins una tempesta sempre et salva un sospir
Elles van brillar quan tu i jo no existíem
Per existir i brillar plegats compartint destins
I pintant i omplint amb l'etern els buits de l'oblit
Forjarem l'abraç entre el valor i el neguit
Trenquem cadenes
Alcem les veles
I sols posem rumb al mar
A sotavent, a torn de braç
Pel reflex dels estels d'argent
Lluny queda el far
Seguint tan sols destells d'antany
I rumb al mar
A sotavent, a torn de braç
Pel reflex dels estels d'argent
Lluny queda el far
Seguint tan sols destells d'antany.