Llavís de foc
Com puc eixugar el teu plor
perdut entre el desig i la por?
Com puc rescatar el teu vel
tenyint el fruit de dolça passió?
Un anhel en mots d’amor prohibit
desvela un cant de somni bleït.
I en la tempestat sols un sospir
atorga llum a un cor enegrit.
Dos llavis entre el foc forgen el silent cant de la nit.
Dansant en pols d’estels desvelant les ombres del delit.
Com jurar un últim adéu
d’un pèrfid llavi que ha set robat?
Com besar un encís incert
d’un fruit portant l’ engany abraçat?
Un anhel en fils d’amor prohibit
perfila un nus, desfila el sentit.
I en algun sospir de tempestat
s’inspira un cant, l’amor l’ha engendrat.
Dos llavis entre el foc forgen el silent cant de la nit.
Dansant en pols d’estels desvelant les ombres del delit.
Dos llavis, freda nit, brinden el record contra l’oblit.
I escolpint la fe s'alça un totem de temps infinit.
Com puc eixugar el teu plor
perdut entre el desig i la por?