Diamond
Encara que no et pugui veure més,
he de mirar endavant i començar
a caminar ara més que mai.
Cada cop que recordo
com n'ets d'important,
el meu veritable jo s'acaba amagant.
I sóc, sóc incapaç
de ser egoista i tinc por.
Una ciutat, on tu no hi ets mai,
És massa gran i no hi vull ser-hi mai més.
No sé pas cap on he d'anar
amb el temps.
Hi ha diamants que avui
flueixen arreu,
i s'escorren brillants,
que rellisquen galtes avall.
I fins i tot en els moments de tristor,
jo desitjo que junts, puguem ser
molt forts per no ferir-nos més.