Buits
Mire pel precipici
estic en la corda fluixa
amb una ràfega
m’adone que el bol de cristall
pot caure des del cantó de la taula
i en imaginar com trenca contra el terra...
Allò que em salvarà aquesta nit
vessa fora d’ell en remenar
al cap i a la fi es perd
com temia
i jo em penedisc tant
jo em penedisc tant
que no puc tornar a llevar-me
No m’alçaré SapS Nit!
L’habitació es plena de gots buits
gots buits, buits
Autor(es): Alfons Olmo Boronat, VerdCel