Sopa de cabra - El far del sud
La va trobar, en una sala mig buida. Buscant un
somni, fugint del dolor. Entrant pels ulls, va
sentir mil espurnes, aquella historia va canviar-li
el món
Va perdre-ho tot, la partida i la vida cada
ciutat li esmicolava el cor. Només el far
del sud, ella es mira segueix la flama fins que res no
es mou
I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar et
donaria el món si puguessis parlar-me t'ho
donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la. Tantes excuses
per anar tot sol. Però cada cop amb un plor
la perdia la llum s'apaga quan la sort es pon
I el seu record s'estimba en ciutats adormides, i
somia fins l'alba el seu far sense vida, trist
Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar et
donaria el món si puguessis parlar-me t'ho
donaria tot si et pogués estimar
Tremolant, poc a poc surt del cine sessió
de nit, avui ja és l'últim dia
s'endú el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món
nou
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja i
el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida i
s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure
viu
Et donaria amor si puguessis tornar-me'n,
Et donaria amor si pugués ser veritat
Et donaria el món si puguessis parlar-me
T'ho donaria tot si et pogués estimat.
Et donaria amor,
Et donaria el món si poguessismirar-me
Et donaria amor si volguessis quedar-te
T'ho donaria tot si et pogués estimar (x3)