Ací
Si tot ací i no-res a cap altre lloc: què faríem amb el cor foradat d’aigua
bruta? Ens menjaríem les ungles fèrtils, amagades sota les espines de
flors invisibles? Ens buidaríem els ulls per acollir, sense tendresa, tot
l’amor arrupit entre unes llengües que ja han oblidat el so de les vocals
pures? Ens donaríem les mans fràgils per poder salvar-nos d’una misèria
covada sota la molsa llunyana d’un hivern perenne? Ens amaríem com si
la foscor només fóra el trànsit últim, el reflex platejat dels oms travessats
de llum? La nit, llavors, a qui la regalaríem? I la vida, digueu-me, a qui?
Si no-res a cap altre lloc, si tot ací, digueu-me: a qui?
Autor(es): Begonya Pozo, Who Came After