Adela
Adela obre la finestra per ventilar el fum de la llar.
Però el fred s'escola tan de pressa
que sembla que del fred vulgui escapar, així que torna a tancar, i se'n tornar al balancí on ara hi dorm el gat.
Adela ja quasi té un segle.
Allà fora, tantes coses han canviat...
Però ella viu de forma tan modesta
que sembla com si la guerra i la fam no s'haguessin acabat.
El Nadal en el seu plat és una sopa de pa.
Adela té molt clar el que té:
és rica en il·lusions, tan o més dolces que el torrons.
Escriu en un paper el seu desig per l'any que ve: "Vull seguir viva com ara".
Ja arriba la Nit de Reis i Adela, com quan era nena,
amb l'espelma a la mà va a la plaça de l'església.
I allà, on per tot el poble és estimada,
se sent afortunada de sentir tanta joia dins el pit,
mentre caramels li plouen com estels en la nit.
Adela té molt clar el que té:
és rica en il·lusions, tan o més dolces que el torrons.
Escriu en un paper el seu desig per l'any que ve: "Vull seguir viva com ara".
Adela sap bé que el Nadal no és or, ni encens, ni mirra:
és el somriure de l'infant. I així va celebrant,
dia a dia, any a any, el sentit real de viure.
Autor(es): Tona Gafarot