Aquest eclipsi del cor

Nyandú


Recordar.
Ara i sempre quan em trobo sol i perdut,
sense tu al meu costat.
Recordar.
Ara i sempre quan em noto tan enfonsat,
per les llàgrimes que m’han ofegat.
Recordar.
Ara i sempre que el desgast en aquesta lluita
em superi un altre cop.
Recordar.
Ara i sempre que sóc com un nen als teus braços,
que bressoles perquè no tingui por.
Recordar ara i sempre.
Ara i sempre quan em senti així.
Recordar ara i sempre
Ara i sempre quan em senti així.
Et necessito més que mai, et necessito aquesta nit.
I si m’abraces fort, amor, seguirem per sempre així.
Recordar.
Ara i sempre quan les pors s’allunyen de mi,
tot buscant la pau en tu.
Recordar.
Ara i sempre quan m’enfado i desafio
la paciència de la vida i el déus.
Recordar ara i sempre.
Ara i sempre quan em senti així.
Recordar ara i sempre.
Ara i sempre quan em senti així.
Et necessito més que mai, et necessito aquesta nit.
I si m’abraces fort, amor, seguirem per sempre així.
I així sempre serem només un, ningú ens vencerà.
Declararem la guerra fins que es fongui la nit.
Declararem la guerra fins que exploti el matí.
La neu que ens enlluerna ha glaçat el camí,
però es fon a cada passa mentre em cremes per dins.
Et necessito a prop meu d’aquí fins que s’acabi el món,
d’aquí fins que s’acabi.
Ja fa molt de temps que em vaig enamorar
i ara em trobo a l’ombra del sol.
Només viu en mi aquest eclipsi del cor.


Autor(es): James Richard Steinman