Ara que no m'estimes
Ja no menjarem pa amb sobrassada, ja no mullarem ses ensaïmades,
ja no serem pus els més enamorats del món, ni veurem sa posta de sol
des de sa foradada, vaig prometre el món,
i ara que no m’estimes torn a ser jo...
faré trossets aquella llista d’amor, la tiraré a sa foguera,
on torrarem per Sant Antoni, jo jugaré a ser el dimoni,
en faré una de nova, serà molt millor,
i ara que no m’estimes torn a ser jo...
Seré de nou aquell solitari, esborraré tot el nostre diari , i es que jo... vull!
No plorar, ser feliç, i cantar que les pors em fugin...
para, para ....
Les nits de Sant Joan mai varen ser tant fosques, em vares enganar de ple,
es cap de setmana a s’hotel, tu ja xerraves amb ell
es pardals de s’ase com cou es ganivet, quan el dus entravessat ,
arran des coret...
Seré de nou aquell solitari, esborraré tot el nostre diari , i es que jo... vull!
No plorar, ser feliç, i cantar que les pors em fugin...
para, para ....
Jo sé que estic perdut , entre llàgrimes puc nedar,
fet a trossos per dins i per defora jo mateix
No plorar, ser feliç, i cantar que les pors em fugin...
para, para ....