Brilles
«Brilles». Per com te mous, per com me rius, el desfici de triar el destí a la fi s'allunya. No hi ha cap sol tan vespertí ni cap planeta prou gegantí que se te sembli. Brilles, vas pel carrer i fascines, tota la gent que camina, volen ser un poc com tu. Brilles, vas pel carrer i l'il·lumines, amb tota la purpurina que has hagut de mester. En un moment curt i precís les mirades corren cap aquí, ets tu el centre. Ets verí nou, ets carbó viu, de vellut i també de carmí, de perfum i absenta.