Cabells d’or
A l’Aragó hi ha una nina que és més polida que es sol,
amb sa cabellera rossa i llarga fins als talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or;
sa criada li esclaria es cabells de dos en dos;
Sa padrina els hi lligava amb un floc de mil colors;
es germà se la mirava amb els ulls travessadors;
• No fossis germana meva, ens casaríem tots dos
Sa mare sent tocar missa en es convent del Socors;
Diu: -Ma filla Margalida, anem a missa major.
Quan entraren dins l’església sa pica s’omplí de flors;
ses dames, quan la van veure, s’alçaren per fer-li lloc,
Ses dames seien en terra i ella en cadireta d’or
Es capellà qui diu sa missa ha perduda sa lliçó,
Per dir Dominus vobiscum, va dir Spiritu tuo.
S’escolà qui la servia no se’n sap donar raó.
D’on és aquesta dama qui dóna tant d’esplendor?
És filla del rei de França i néta del d’Aragó;
I si un cas no ho voleu creure, mirau-li lo sabató;
Du tres flors de llir pintades i les barres d’Aragó.
Autor(es): Popular, Àngel Orfila