Casualitats
Llevo ya mil noches intentando andar
Y la verdad no puedo arrancar de mí
Las cosas que confunden toda mi inseguridad,
Me va fatal pensando todo el día en lo que podría salir mal.
No me da igual.
No me da igual.
Hoy me ahoga lo que pienso y lo que piensan los demás,
Me encuentro frente a frente con mucha doble moral,
Intento estar al margen de la alta toxicidad,
Pero las redes arden mi fuerza de voluntad.
De voluntad.
Quan te'n vas anar
Vas deixa un buit que ara és impossible d'emplenar,
Perquè penso amb tu en cada moment
No et trec del cap
I ara que haig de fer si no hi ets…
Juego a evitar obsesionarme más y más
Con quien nunca tendré alguna posibilidad,
Me culpo día a día por alejarla del chat,
Me duele recordar tan linda casualidad.
¿O ansiedad o necesidad?
Me es fácil confundirme cuando miro sin mirar,
Que ya he perdido toda mi capacidad,
De razonar, de diferenciar.
Si em trobes a faltar escolta les meves cançons,
Si vols fer cafè tira WhatsApp.
Tots sabem que ja no hi ha dies rodons
Però potser tornem algun dia qui sap.
Sembla ser que falten solucions als problemes
Que ens fan tenir i patir mals de cap.
Haig d'estar bé, ho faré per tu i per jo
I per conservar la nostra gran amistat.
Quan te’n vas anar
Vas deixa un buit que ara és impossible d’emplenar,
Perquè penso amb tu en cada moment
No et trec del cap
I ara que haig de fer si no hi ets…
Quan te’n vas anar
Vas deixa un buit que ara és impossible d’emplenar,
Perquè penso amb tu en cada moment
No et trec del cap
I ara que haig de fer si no hi ets…