Deixa-ho
Ajagut damunt un matalàs farcidet de tot el que m'emprenya, si dormint ho puc solucionar, me per mi que ja ho faré per sempre, tot per demà, ningú ho sabrà si no ho fas tard; deixa-ho tot per demà, ningú ho sabrà si no ho fas molt tard. Un pic més ja torn anar estressat, i m'atreus amb aquella força. Una becadeta fins més tard, que ara no vull feinejar com sempre, tot per demà, ningú ho sabrà si no ho fas tard; deixa-ho tot per demà, ningú ho sabrà si no ho fas molt tard.
Autor(es): Jorra Santiago