Èdip
Al meu pit hi ha un forat negre
i la seva solitud
fa avançar la meva pena
travessant la multitud
fins arribar a besar
el vel negre que cega cada un dels teus ulls.
I aquest amor que tu reculls
et remou i t’encadena
perquè, l’un a cada cantó
d’una fina frontera,
hi ha l’amor i el dolor
que es declaren la guerra
a que guanyi el millor.
I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor
I la pols de la lluita et confon
I jo em quedo aquí plantada
davant teu.
No em mouré.
Tota aquesta boira estranya
poc a poc la desfaré
fins que obris els ulls i em miris
fins que obris els ulls i vegis
que tot això és molt més senzill.