Sota el coixí
m’ofeguen les parets de casa meva
el cap sota el coixí
voldria tancar els ulls i ser un ocell
per mirar el món des de la distància
voldria volar ben alt
fins abraçar el silenci
que dóna repòs als sentits
em costa respirar
m’ofeguen les parets de casa meva
el cap sota el coixí
voldria tancar els ulls i ser com l’aigua
i filtrar-me als llençols i lliscar les parets
fins sota terra
fins al foc que crema el neguit
i dormiria la meva por
però les arrels són massa fondes
i sento que ja sóc al meu lloc