El teu dibuix
No t’ho pensis més. La pau que avui et desborda
és un pressentiment que duus dins la memòria.
Jeu a sota d’una col l’estiu de la discòrdia.
Cremen dins els teus llençols els designis d’un cel d’arboç.
I tanco els ulls, ballant contorns i llums però no veig el teu dibuix.
I per costum respiro sempre fum inventant aquell dibuix que recordo.
Perquè entre els blaus del club i els verds de les terrasses
escric fent mal als fulls, del foc caic a les brases.
Jeu a sota d’una col l’estiu de la disbauxa.
S’ha quedat la meva sort a la porta i crec que et puc mirar quan...
Tanco els ulls, ballant contorns i llums però no veig ell teu dibuix.
I per costum respiro sempre fum inventant aquell dibuix.
I tanco els ulls, ballant contorns i llums però no veig el teu dibuix.
I per costum respiro sempre fum inventant aquell dibuix que tant enyoro.
Autor(es): Roger Margarit