Els Nostres
Quan arriba el fred es tornen a veure.
I s’ensenyen les dents, com feia temps que no feien.
És fotut pensar que no venen per quedar-se.
Però company, res fa més gràcia que les peces quan encaixen…
Som al mateix temps la llum i el problema!
I esperen com qui espera una trucada al vespre per Nadal, enmig de la boira.
Quan trobi el compàs de la rutina i em vegi diferent des de diversos punts de vista.
Tan de bo els comiats ens obliguin a mirar-nos,
tan endins que ens persegueixin les històries d’aquest tren.
Som al mateix temps la llum i el problema!
I esperen com qui espera una trucada al vespre per Nadal, enmig de la boira.
I tremolen quan senten que el temps ha passat ràpidament i es desfan de peu a l’andana.
I esperen com qui espera una trucada al vespre per Nadal, enmig de la boira.