Ulisses
Si el cel que recordes no et sembla tan blau.
Si el foc que t’escalfa t’acaba agobiant.
Si l’ombra d’un pi molt alt t’amaga la veritat
Si les papallones agiten les mans
i els teus ulls no mostren cap curiositat
per veure quin estampat.
Sobre un vaixell creuaràs el mar
i en un congost farcit d’humitat
unes sirenes et distrauran.
Sense cap pressa anar superant
una odissea de maldecaps.
Ulisses, qui coi t’espera?
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.
Hi ha algú que t’estava esperant!
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.
Hi ha algú que t’estava esperant!
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.
Qui pogués llegir les línies de les teves mans.