Els teus passos
La vida són quatre dies
Que marxen com el vent,
Dies de tempestes,
Pauses i contratemps.
Quan te n’adones
Tres han volat per sempre més,
I el que et queda
No el passaràs sense fer res
Et diran que fer, per on anar,
No vagis contracorrent,
Segueix el rumb marcat,
Deixat portar que et guiaré.
La vida són quatre dies
Que marxen com el vent,
Dies de tempestes,
Pauses i contratemps.
Quan te n’adones
Tres han volat per sempre més,
I el que et queda
Que no s’esfumi en el no res
Llevar-se amb la rutina,
I el convenciment,
Que quan acabi el dia,
Quelcom per tu hauràs fet.
Per molt que diguin,
Segueix camins oberts per tu,
Seran frondosos,
Però ben segur que tenen fi
Però no t’amoïnis,
Que el teu viatge està teixit
Amb fils que encaixen
Formant vestits de tendre llí.
La vida són quatre dies
Que marxen com el vent,
Dies amb tempestes
Amb pauses i contratemps.
Tancant el ulls suspires,
Atracant la vida,
Al port on ancorar,
I reconèixer, que encara et quedarà camí.