Em crida
Quan la nit tanca el seu pany, ningú es pot fer enrere,
has caigut a les seves mans, en un tancat sense barreres.
Treus la força pel motor, teva és la carretera,
els teus ulls estic buscant, la nostàlgia s’allibera.
Tindre’t a les meves mans, a la llum de les espelmes,
Jo imagino el teu cos com un món sense fronteres.
La nit m’envolta,
a somiar em crida,
no hi ha paraules,
quan quelcom s’estima.
És més fàcil escriure quan l’esperança t’ha dictat,
els records que ara son cendres d’un foc que ja s’ha apagat.
Tinc per norma un somriure per cada cop que m’han donat,
Deixar a un part els mals somnis i sempre tirar endavant.
Tindre’t a les meves mans, a la llum de les espelmes,
Jo imagino el teu cos com un món sense fronteres.
La nit m’envolta,
a somiar em crida,
no hi ha paraules,
quan quelcom s’estima.