Exili
Deixa’m encesa una estrella, per quan ja pugui tornar.
Es així com sabre, en la foscor de la nit, veure el camí de tornada.
No se si puc fer-hi res, no se tant sols si tornaré,
Desig de veure l’endemà, no se com tronar a començar…
Estones amb amics, converses i records, Que mullarà la rosada….
Deixa’m…
Nomes espero que el camí , ben ferm, em porti a bon destí.
La vida serà diferent, hauré de viure lluny d’aquí!
Amb altres amics, converses i records, al recer de la rosada….
Deixa’m…
D’això ara ja fa temps, ben bé, aquí es tot diferent.
Gent que m’ha ofert les seves mans, amics, m’acullen com germans.
Son càlids amics, converses i records, que s’han endut la rosada!
Deixa’m….