Enric Tàrrega
Quansevol dirà que es un policía secreta, dels que rulen pel carrer de l´estació, dotorejant les cuixes de la terreta i l´ànima de poeta i en un barret i un bastó. De xirivella el correfoc de la paraula del carme façana antiga del carreró client vip de la casa de la viagra de l´horta la pasionaria de la meua nit el sol. I de l´escola tornava jugant al bou, i per el riu els xiquets armant escama, i no han pasat ni dos dits en el cul de un got ni el fum que deixa un avió ni la cendra de la falla. I tornarás a trencar els nostres cors i ens vorem en el pit encés el flama i ens trovarem a la lletra de les cançons que les vespres de tardor cantava cosint la iaia que sap el món de la darrera fila del cine de l´ultim autobús que va a sedaví només vullguera saber dir que jo t´estime i quansevol día m´anime i t´he de portar al llit.
Autor(es): Sergio Cifuentes