Esclaus
Comença el matí, dos ratlles de cafè.
20 de gener, m’estic pelant de fred.
Si fóra per mi, ni sortiria al carrer.
M’ofego entre el fum de la gent.
Com un borrego dins del metro cap a l’escorxador.
Estic buit d’esperances, no tinc cap il•lusió.
Sé que no té cap futur la meva generació,
però ja no lluitem per res, se’ns ha acabat la indignació.
Anestesiats de democràcia, ebris de drets.
Si ens queixem és per vici, no es pot demanar res més.
Esclaus!
de la hipocresia moral.
Esclaus!
d’un sistema patriarcal.
Esclaus!
del consumisme banal.
Visca l’apologia del capital.
Esclaus!
de l’adoctrinament televisat.
Esclaus!
d’una falsa felicitat.
Esclaus!
d’un estat que ens ve imposat.
Esclaus!
d’una pseudoveritat.
Actua com una màquina, no et pares a pensar.
Aporta un gra de sorra a l’estat del malestar.
Engrassar la maquinària, viu pa treballar.
Si tens merda fins al coll és difícil respirar.
Preocupats per problemes que ens vénen imposats.
Quin filtre queda millor per a la foto d’Instagram.
Un colp morta l’empatia ja va tot rodat.
Que importen les injustícies si no em donen cap like.
Anestesiats de democràcia, ebris de drets.
Si ens queixem és per vici, no es pot demanar res més.
Esclaus!
de la hipocresia moral.
Esclaus!
d’un sistema patriarcal.
Esclaus!
del consumisme banal .
Visca l’apologia del capital
Esclaus!
de l’adoctrinament televisat.
Esclaus!
d’una falsa felicitat.
Esclaus!
d’un estat que ens ve imposat.
Esclaus!
d’una pseudoveritat.