Garrotades
He tornat a definir l'onada
que va fer del meu naufragi un món.
Es despista un arbre i perd la branca
que donava ombra quan feia bo.
Decorant un mur algú pintava
unes mans cosint xarxes trencades.
Tu li rius la gràcia a l'ocellada
que li treu el drama a aquesta cançó
La llum... diu que no sap on va! tot just s'acaba de llevar
I jo, trobo un plànol sense escala que em diu "vesteix-te bé"!!!
I les mans a garrotades, desgastades i calentes
foten fora aquesta gent, obrint pas just davant meu
Bec de l'aigua que m'agrade, baixa en sodi que és més bona,
et miro a tu i no en beus...
Em disfresso del soroll del vent
que esbufega fent petar totes les finestres
Plou, és tòpic però és veritat
Avui diuen que ha aplegat l'hivern.
Ordenats els llibres amb la pols a sobre seu
pel color del llom triaria el menys complicat
Penso molt seriosament on vaig
per si he d'agafar paraigües i vestir-me bé
La llum... diu que no sap on va! tot just s'acaba de llevar
I jo, m'impaciento veient l’alba que vesteix un dia de nou
I les mans a garrotades, desgastades i calentes
foten fora aquesta gent, obrint pas just davant meu
Bec de l'aigua que m'agrade, baixa en sodi que és més bona,
et miro a tu i no en beus...
finestres Trencades , branques, xarxes i colps d'aire
pluja i barques rebentades, ocells que fan ocellades
Sodi a l'aigua, pols, hivern, tòpics sobre el que he de fer
Complicades les onades, parets brutes i gastades.
Plors de nen, punys a la gent, genolls d'homes a l'esquena,
Fil d'aram al voltant meu, merda seca, lluna plena,
ganivets tallant orelles mortes, fils de llum que tapen portes
garrotades, garrotades, garrotades...
Autor(es): Dani Tejedor