Gran
Hi ha un llapis que dibuixa
un ocell amb la mirada perduda
i ningú sap perquè.
Perfila les plomes amb purpurina
per donar-li la vida
que li dona el saber.
Com em dec veure jo des del cel?
Com un punt perdut a l’univers
tant petit, indefens
tant petit, indefens...
Com pot ser , si em sento tan gran?
i capaç d’aconseguir tot el que he somiat en un instant!