Hospitals i llums blanques sobre la corona de Jesús
Ballen les noies sobre peus de lluentons i la pista esclata. Refreguen crits
contra l’hegemonia i les tornades de cançons que desconeixen, purgant
diables estancs als recolzes de les seves ànimes. L’agulla llisca sobre el
globus com un got de tubo es deconstrueix, i prou en tenen els morts amb
ballar certes milongues. Elles segueixen exhaustes al ritme del tum-pahk
quan es trenquen els cristalls.
Un crit. La sola d’una sabata. El vidre.
No truquen a les ambulàncies per les borratxes de peus foradats, per això
sorores s’acompanyen cantant i coixes fins a l’ambulatori.
Autor(es): Tatiana Dunyó, Fox Glove